PLC

ACTUALITZACIÓ PLA DE LECTURA de l’IES Isabel de Villena 

(PLC)

ACORDS DE L’EQUIP DOCENT DE L’IES Isabel de Villena EN RELACIÓ A LA LECTURA EN CONTEXTOS D’APRENENTATGE

  1. Al nostre centre la lectura té objectius i llocs diferents:

  • Per aprendre els continguts de les diferents matèries del currículum (en totes les assignatures).
  • Per a prendre a llegir literatura (educació literària), responsabilitat de les matèries de llengua i literatura, a fi de formar lectors i lectores capaços d’accedir als textos del “cànon” literari.
  • Per plaer (plans de foment de la lectura amb l’objecte de crear situacions de lectura que orienten la lliure elecció de les lectures).
  1. Considerem que la lectura (i l’escriptura) ha de ser el principal mitjà per a l’aprenentatge dels continguts de les diverses matèries del currículum, i per això la millora d’aquestes competències bàsiques, que són part de la competència en comunicació lingüística, és un dels objectius prioritaris del Projecte Educatiu d’aquest centre (vegeu objectiu 1 del Contracte Programa).

  1. Quant als objectius de lectura, acordem:

     3.1. Establir i compartir explícitament els objectius de la lectura amb l’alumnat: per què es llegirà el text proposat, per a què servirà la seua    lectura, etc.

      3.2. Diversificar els objectius de la lectura, a fi de poder desenvolupar les diverses estratègies que un lector o lectora competent ha de dominar.

  • Per a suscitar interés pel tema que es va a iniciar.
  • Per activar coneixements previs en relació al tema que es va a iniciar.
  • Per obtenir informacions sobre un tema, que els i les estudiants hauran de localitzar, seleccionar, organitzar, sintetitzar, aplicar, valorar, etc.
  • Per interpretar el text a partir dels coneixements adquirits al llarg d’una determinada unitat o seqüència didàctica.
  • Com a model per a la composició d’un text que els i les estudiants han d’escriure.
  1. Quant a les classes de textos que proposarem llegir, acordem:

     4.1. Diversificar les classes de textos i els seus formats:expositius, periodístics, literaris, continus, discontinus i multimodals.

    4.2. Augmentar la presència de la premsa (gèneres informatius i gèneres d’opinió) amb propòsits diversos: cercar informacions concretes per a la vida acadèmica i social, llegir premsa per a escriure, per construir una opinió pròpia, per afavorir l’hàbit de llegir la premsa, etc.

    4.3. Utilitzar textos literaris (narrativa, teatre, assaig i poesia) també en les àrees no lingüístiques, a fi de fomentar la lectura per plaer des de totes les matèries. Es poden proposar fragments o obres completes.

  1. Quant a la procedència dels textos, acordem:

   5.1. Diversificar les fonts d’informació com a complement o alternativa al llibre de text (biblioteques virtuals, portals institucionals, organitzacions humanitàries, blocs temàtics, premsa digital, etc.), a fi d’ajudar a l’alumnat a navegar per Internet amb objectius determinats i a valorar la rellevància i la fiabilitat de la informació que hi trobarà.

     5.2. Elaborar en cada Departament una guia/base de dadas de recursos informatius relacionats amb la matèria que s’hi imparteix.

  1. Acompanyar l’alumnat en els diferents moments del procés de lectura, a fi d’ajudar-los a aprendre a:

  • Idenficar l’objectiu de la lectura (Per què llegim aquest text? Què volem aconseguir? Per a què ens servirà? Què farem amb la informació que ens proporciona?)
  • Activar els seus coneixements previs sobre el contingut del text o sobre la classe (gènere textual) de text que estem llegint (Què saps sobre…? Què necessites saber sobre…? Què t’agradaria saber sobre…? Per a què et serà útil saber sobre…?).
  • Utilitzar els títols, subtítols, imatges, etc. a fi de formular hipòtesis sobre el contingut i el gènere del text. De què creus que ens parlarà aquest text? Quina classe de text és?
  • Localitzar i seleccionar la informació segons l’objectiu de la lectura.
  • Inferir els significats que el text no conté de manera explícita.
  • Processar la informació, és a dir, integrar les idees i relacionar-les a fi d’aconseguir una comprensió global del text: identificar la finalitat i el tema dels textos .
  • Relacionar informacions de dos o més textos.
  • Aprendre i usar el llenguatge específic d’un camp de coneixement determinat.
  • Reflexionar sobre el contingut del text i valorar-lo, és a dir, valorar l’autoritat i fiabilitat de la informació.
  • Reflexionar sobre la forma del text i valorar-lo.
  • Etc.
  1. Quant als qüestionaris de lectura, acordem elaborar-los segons els objectius de lectura i els diferents moments del procés lector:

  • Per a la planificació de la lectura (abans de llegir): per establir els objectius de lectura, per activar coneixements previs en relació als continguts i la forma del text, per a motivar, per a predir…
  • Per a processar la informació explícita i implícita: buscar, seleccionar, analitzar, relacionar, comparar, classificar, predir…
  • Per a comprovar que s’ha entés el text: esquematitzar, sintetitzar, valorar, aplicar…
  1. Quant als tipus de preguntes, acordem diversificar els tipus de preguntes segons la seua finalitat:

  • Preguntes de resposta literal amb la finalitat d’identificar i extraure informacions concretes d’un text.
  • Preguntes que requereixen que el lector o lectora relacione diferents elements del text i que en faça inferències amb finalitats diverses, com per exemple, identificar les idees principals o fer-ne un resum, establir la relació entre les idees principals i elaborar-ne esquemes i resums.
  • Preguntes d’elaboració personal que requereixen que la lectora o lector pose en joc els seus coneixements i opinions amb la finalitat d’opinar sobre els continguts o la forma del text.
  1. Quant a la relació de la lectura amb l’escriptura, acordem relacionar la lectura de textos amb l’escriptura, i proposar activitats dels tipus següents:

  • Emmagatzemar la informació: elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals, quadres comparatius, etc.
  • Composar un text propi a partir de fonts informatives diverses.
  • Composar un text propi prenent un altre com a model.
  1. Quant a la coordinació del professorat, acordem:

  • Emplenar els qüestionaris per al professorat sobre la lectura en cada període d’avaluació, a fi de promoure acords concrets dels equips docents de cada grup sobre les classes de textos que es proposaran llegir en cada matèria, els objectius de lectura, els tipus d’ajudes segons les estratègies de lectura a desenvolupar, els tipus de qüestionaris de lectura, els tipus de preguntes, la relació de la lectura amb l’escriptura, etc.
  • Promoure reunions de coordinació del professorat d’un grup o d’un nivell quan es considere necessari.

Document aprovat per la COCOPE de l’IES Isabel de Villena en la reunió celebrada el dia 12 de juny de 2013.

IES Isabel de Villena, juny de 2013

BIBLIOGRAFIA I BASE DE RECURSOS

II. Sobre le marc legal en què es basa l’elaboració del PLC

II. Sobre el marc teòric en relació a la competència lectora en què es basa el PLC

  •  CONSELL D’EUROPA (2002): Marc europeu comú de referència per a les llengües: ensenyament, aprenentatge, avaluació. Barcelona. Generalitat de Catalunya/Govern de les Illes Balears/Govern d’Andorra. També disponible en línia a: http://www.gencat.cat/llengua/marc/.
  • La lectura en PISA 2009. Marcos y pruebas de la evaluación, última versió editada per l’Institut d’Avaluació del Ministeri d’Educació (2010).
  •  Zayas, F (2013): 10 idees clau: La competència lectora segons PISA. Reflexions i orientacions didàctiques. Barcelona. Graó. Biblioteca d’Articles. També hi ha disponible una edició en castellà.

III. En relació a les estratègies de lectura que cal ensenyar

SOLÉ, I (1992): Estrategias de lectura. Barcelona. Graó.
SÁNCHEZ MIGUEL, E. (1993): Los textos expositivos. Estrategias para mejorar su comprensión. Madrid. Santillana. Aula XXI.

IV. En relació a la lectura per a l’aprenentatge de les diverses matèries curriculars

Leer.es (http://leer.es) i els videos de la webcast de Leer.es: “Llegir per aprendre” (http://videos.leer.es/home/leer-para-aprender/voces) i “Llegir ciències” (http://videos.leer.es/home/leer-ciencias):

V. En relació a l’elaboració de qüestionaris de lectura crítica.

CASSANY, D. (2006): Rere les línies. Barcelona. Empúries. També hi ha una edició en castellà. Es recomana especialment la lectura dels capítols 2 i 6. Al capítol 6 es descriuen una sèrie de tècniques aplicables a la comprensió crítica de qualsevol text.

Proposta metodològica de Begoña Oliveras i Neus Sanmartí per a la lectura crítica en relació amb l’ensenyament de les ciències, que se centra en la lectura crítica d’un text (generalment periodístic o de divulgació científica) relacionats amb continguts científics. També pot ser aplicable en la lectura crítica d’un text de les ciències socials. En línia: http://goo.gl/t6NIU.

BARTZ, W.R. (2002): “Teaching Skepticism via the CRITIC Acronym and the Skeptical Inquirer”. The Skeptical Inquirer, vol. 26(5), p. 42-44. Disponible en línia: http://goo.gl/dPXrd.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s