No feia 24 hores que havien tornat els alumnes d’intercanvi a Alemanya, que va eixir l’avió del segon intercanvi. Un grup d’alumnes de 4t.ESO han estat del 17 al 24 de setembre a Chorzów, República de Polònia

I ací teniu uns textos prou expressius de l’experiència viscuda a l’Intercanvi
Un text en anglès, un altre en castellà i un tercer en valencià
My Exchange Trip to Poland
Sixteen Spanish students in our school have made an exchange with a school in Poland.
First, Polish students came to Valencia last April, then we went to Chorzow, near Katowice, in September.
I think exchanges enrich us because we can know new cultures, new countries, new food…, and also you can improve your English.
But for me, the most important thing was to meet new people and live with them and their families, in their houses for a week, as they lived with our families, in our houses for another week, when they came here. Because this way you create a strong link with your partner and that makes you feel really good.
Maybe the most emotional part and also the saddest one is the farewell, because you don’t know when you are going to see these people again. People who have lived with you for two intense and exciting weeks. When I think about it, I feel very sad. However, it is worth living it.
Manolo Lillo 4th A
Para mi un intercambio es conocer a gente nueva, es juntar a gente de otros países, de otras culturas, de otras familias, es saber vivir con ellos o quizá mejor convivir, acostumbrarte a sus manías, a sus horarios y sobre todo a sus comidas aunque os aseguro que una vez estás ahí, la comida es lo de menos, y te acabas acostumbrando, acabas sabiendo que lo que a ti te parece malo al fin y al cabo no es tan malo.
Al final te das cuenta de que has disfrutado todo lo que podías haber disfrutado, que les has acabado cogiendo cariño. Puede resultar extraño que gente que no conocías acabe siendo tu familia durante una semana y te olvidas de que no los conoces, hablas con ellos, te ríes, te diviertes, ves la tele, escuchas música o incluso ¡bailáis juntos!
¡Y qué familia eh! Porque en mi caso no creo que me pudiera haber tocado mejor, se portaron conmigo como si me conocieran de toda la vida, como si siempre hubiera estado con ellos, incluso como si fuera su hija.
Nos sentábamos en la mesa, comíamos, hablábamos, nos mirábamos, es cierto que a veces era extraño estar con gente que no habla tu mismo idioma pero os entendéis y eso es lo importante. Es también extraño salir a la calle, hablar con tus amigos y darte cuenta de que no entienden el castellano. Es extraño, sí, pero libremente puedes decir lo que piensas sin el miedo al qué puedan decir. Era extraño hasta el pequeño detalle de ir en el coche, mirar el paisaje y escuchar la radio, una radio que no entendías. Yo aquí ni me fijo en el pequeño detalle de prestar atención a lo que dices, y allí era algo que me faltaba.
Al principio tenía miedo a eso de viajar a otro país sin mi familia, vivir en otra casa… pensaba que no estaría cómoda, pero creo que fue una de las veces que más cómoda he estado. Es inexplicable poder expresar mis emociones o mis sentimientos esa semana.
Ha sido genial, de principio a fin. Aún recuerdo cuando “mi polaca” me habló por instagram: sabía que en ese momento empezaba algo grande, y no me equivoqué, porque así ha sido.
Me ha encantado ¡todo! Y no tengo palabras. Me quedo con lo bueno y con lo malo, creo que ésta ha sido una de las mejores experiencias que he tenido, y pienso ¡volver a repetirlo!
Paula Bonet, 4ºA
Tot començà per abril, quan entre nervis i abraçades rebíem enfront de l’institut als alumnes polonesos.
Fou una setmana increïble, on gaudirem tots junts i traspassàrem les barreres que ens separaven.
Després de deixar-los a l’autobús ens sentirem una mica tristos… ja desitjàvem que els mesos volaren i arribara setembre. Així doncs, el dissabte 17 agafàrem els avions que ens portarien a Katowice, on un autobús ens deixaria en Chorzow.
Tots ens miràvem nerviosos i desitjàvem que la setmana no acabara, però com tot lo bo arribà el final. Tornàrem a casa el dia 24 per la nit però no abans d’acomiadar-nos entre llàgrimes i parlar de tornar-nos a veure prompte.
Així doncs no puc dir que l’intercanvi ha acabat, perquè no seria del tot veritat. Puc dir que hem saltat de l’emoció, que hem conegut gent meravellosa amb la que en altres circumstàncies no ens hauríem creuat. Puc dir que hem tastat nous sabors, i hem vist llocs diferents i impactants.
Puc dir moltes coses, però no puc dir que s’ha acabat perquè allò que començàrem el passat abril és només el principi.
Així que moltes gràcies per permetre-nos viure aquesta experiència.
Fins aviat.
Paula Plaza, 4tA
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.