L’IES Isabel de Villena, anys 70

L’IES Isabel de Villena té un fort arrelament al barri i una voluntat ferma de ser un referent de servei cultural i educatiu.

L’exposició que a continuació aneu a poder veure ha estat realitzada com a projecte d’investigació de 4t d’ESO.

Pensem que és important poder apropar-nos a històries concretes de persones que ens rodegen  parlar de qui eren com nosaltres, ara fa trenta anys. Volem realitzar una història de la vida diària, indicar canvis i permanències, desitjos i realitats.

Hem investigat  la vida a l’institut de fa trenta anys, però com que “jo soc jo i les meves circumstàncies”, ens ha resultat  imprescindible referir-nos al barri i a la resta de l’estat i del mon, per entendre com era la realitat dels joves estudiants del nostre centre a la dècada dels setanta.

LA SOCIETAT

Només entrar trobeu 3 eixos cronològics que ens ajuden a ubicar-nos en l’espai i el moment així com a destacar els fets més rellevants que són motor del dia a dia, tema de conversa a la perruqueria, l’oficina o l’institut.

En aquesta dècada podem diferenciar dues etapes, una primera abans de la mort del dictador i la segona després de la seva mort. Aquesta diferència la podrem notar en la nostra exposició en els temes tractats en: les revistes, a les actes del claustre de professors i professores del Isabel de Villena, en la forma de donar les classes, als cartells… Però, també hi ha permanències al llarg de tota la dècada que algunes fins i tot arribaran fins als nostres dies .

La societat demana un canvi polític, social, moral, estètic… Es demana llibertat individual i col·lectiva (amnistia per presos, abolició de la pena de mort), després autonomia com a expressió del poder popular (lliure afiliació política, sindical, reivindicació de la democràcia directa, de les llibertats com a poble), però també qüestionen les desigualtats socials, entre classes, sexes o pobles.

Trobem un Institut ple de  desitjos, esperances propostes de persones que s’esforcen en arribar a convertir el seu dia a dia en eixa utopia que durant anys han somniat.

L’ENSENYAMENT

A l’Isabel de Villena, com a d’altres llocs que mostra l’exposició (Col·legi de Doctors i llicenciats, premsa clandestina, Premsa d’actualitat) es qüestiona el model educatiu del franquisme: autoritat del professor, classes de FEN, d’Hogar o Religió… Al mateix temps comencen a canviar les formes d’ensenyar (treballs en grup, auto-avaluació, participació activa de l’alumne a les classes…).

En aquesta exposició vegem com a la dècada dels 70 trobem aquestos models d’ensenyament també dintre del Villena. Els diferents aspectes queden constatats a l’exposició tant en les actes, com en els treballs i llibres dels alumnes d’aquesta dècada, o la revista que realitzaven, però també a l’audiovisual entrevista.

En el clima de reivindicacions, tant dintre del barri com al conjunt de l’estat, l’escola és un punt més. Comença a reivindicar-se la participació activa de l’alumne en la vida del centre, l’educació passa a convertir-se en aquest procés pel qual es té com una manera de fer-nos més autònoms i no submisos. Però aquest procés no serà fàcil. A les actes de claustre trobem llargues discussions sobre temes pedagògics  mentre que a les revistes dels alumnes veiem clams per la llibertat però també enquestes que ens diuen que les preferències principals són el futbol i la revista Hola.

La radiografia que acabem de fer del centre correspon clarament a la de la societat, la premsa clandestina o les reivindicacions per la llibertat i l’amnistia s’entremesclen amb tota una part de la societat que únicament demana consumir, que l’única cosa que preocupa és el nou rei o el joguet que li han regalat aquest any al príncep per Nadal.

Els desitjos que podem veure a l’entrevista realitzada pels alumnes del projecte d’investigació als ex-alumnes del Villena. Mostren les esperances en un procés que pensaven anava a canviar radicalment la seva vida. És aquí també amb la distancia del temps on podem observar la realitat i els desitjos, els canvis i les permanències.

Actualment nosaltres, com a alumnes del Villena, podem preguntar-nos: ¿Segueix el sistema educatiu tenint les dues vessant? ¿L’autoritat del professor continua sent inqüestionable? I ¿És el centre democràtic?

Miquel Cueca Ten

Presentació_-cartell_exposició[1]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s